Durant el darrer semestre les entitats de Fluviatilis s’han esforçat per fer una enquesta de percepció sobre els Serveis Ecosistèmics. Què opina o coneix la gent sobre ells? Aquest va ser el punt de partida d’aquesta activitat, els resultats de la qual val la pena compartir.
I perquè sigui més amè, combinarem el text de l’anàlisi cru amb infografies didàctiques elaborades en el marc de l’acció A.3.3 de Fluviatilis:
Participació i Perfil de les Enquestades
L’enquesta va comptar amb la participació de 732 persones de les comunitats autònomes on es va executar el projecte, distribuint-se la mostra de la manera següent: Comunitat Valenciana (n=209), Catalunya (n=147), Regió de Múrcia (n=139), Galícia (n=132) i Cantàbria (n=105).
Pel que fa a l’edat, la franja de 33 a 50 anys va concentrar la proporció més gran (39%), seguida pel grup de 51 a 65 anys (30%). Els joves de 16 a 32 anys van representar el 24%, mentre que els més grans de 65 i menors de 16 van constituir el 6% i 1% respectivament. Pel que fa a la identitat de gènere, la distribució va ser gairebé paritària: 50% dones, 47% homes i un 2% es va identificar com a no binari o altres opcions.
Pel que fa al lloc de residència, el 42% viu en un poble, el 28% en una ciutat petita, el 16% en una gran ciutat, el 9% a la perifèria d’una gran ciutat i el 5% en una casa de pagès. Finalment, quant al nivell d’ingressos, el 27% va reportar un salari entre 1.500 € i 2.001 €, i un 18% es va ubicar als rangs de 1.001 € a 1.501 € i de 2.001 € a 2.500 €.
Coneixement i valoració dels serveis ecosistèmics
Es va avaluar el nivell de coneixement i la percepció sobre lentorn fluvial i els seus beneficis. Un 86% dels enquestats van mostrar un interès “alt” o “molt alt” en temes d’ecologia, naturalesa i conservació ambiental. La creença que els ecosistemes aporten beneficis va ser gairebé unànime (99%). A més, el 70% es va mostrar familiaritzat o capaç de deduir el significat del concepte de serveis ecosistèmics.
Del grup familiaritzat amb el concepte, un 55% va ser capaç d’identificar com a mínim una categoria de serveis ecosistèmics, destacant els de regulació (32%) i els culturals i d’oci (28%). Tot i això, el 45% d’aquest grup no va identificar cap dels conceptes específics.
Ús dels Entorns Fluvials i Impactes Percebuts
El 93% dels enquestats fan activitats en espais fluvials al llarg de l’any. La freqüència d’ús és alta: el 44,8% visita aquests entorns diverses vegades cada any, el 26,9% diverses vegades al mes i el 15,7% diverses vegades a la setmana.
Les activitats realitzades són variades: el 63,8% combina activitats contemplatives amb activitats esportives (50,7%). Un percentatge significatiu (87,7%) fa activitats de seguiment de fauna i flora (43,3%) i participa en educació o voluntariat (46,4%).
La ciutadania atorga gran importància a les funcions dels rius, i el rol com a hàbitat per a la biodiversitat (85%) és el més valorat, seguit per l’abastament d’aigua (74,9%) i la protecció contra inundacions (69%).
Pel que fa als impactes, la pèrdua de biodiversitat (77,3%) i la contaminació (76%) són considerats els més preocupants. La introducció d?espècies exòtiques invasores (65,5%) i el canvi climàtic (67,3%) també generen gran inquietud. Els transvasaments i les plagues (45,5%) es perceben com a impactes de menor magnitud.
Predisposició a la Conservació
Hi ha un suport gairebé total (98%) a la realització d’actuacions de conservació als entorns fluvials. La disposició a involucrar-se es manifesta principalment mitjançant la participació en jornades de voluntariat (79,1%) i la realització de peticions a l’administració per destinar més recursos (79,1%). Un 48% estaria disposat a fer tasques d’incidència política (denúncies, peticions, etc.). Tot i això, la disposició a realitzar una aportació econòmica per a la conservació és limitada, arribant només al 18%.
Pel que fa a la creació d’un fons hipotètic per a la conservació de boscos de ribera, el 65,8% dels participants no hi contribuiria. La raó principal (57,4%) és que consideren que l’obligació de finançament recau en els organismes públics, i el 29,7% opina que hauria d’estar cobert pels impostos.
Del 34,2% que sí que contribuiria, el 46,5% donaria entre 10 i 20 euros; el 27,7%, més de 20 euros, i el 23,8%, menys de 10 euros. Finalment, un ampli consens (94,9%) dóna suport a que l’administració pública destini més recursos a les entitats ambientals del tercer sector, afavorint la col·laboració publicoprivada.
Conclusions Principals
Els resultats reflecteixen una caracterització robusta de la percepció social i el nivell de coneixement sobre els serveis ecosistèmics fluvials. La mostra enquestada demostra una alta sensibilitat ambiental, un interès elevat en la conservació i un reconeixement gairebé unànime dels beneficis ecosistèmics.
Tot i que el 70% està familiaritzat amb el concepte de serveis ecosistèmics, s’observa heterogeneïtat en la comprensió de les categories, suggerint la necessitat de millorar les estratègies de comunicació ambiental.
L’ús intensiu i diversificat dels entorns fluvials en subratlla la rellevància sociocultural i recreativa. La ciutadania valora majoritàriament les funcions ecològiques dels rius (hàbitat, regulació hidrològica i subministrament daigua).
Hi ha una alta coherència entre la percepció social i els diagnòstics científics sobre les pressions ambientals prioritàries (pèrdua de biodiversitat, contaminació, espècies exòtiques invasores i canvi climàtic).
Tot i el suport gairebé unànime a les actuacions de conservació, la disposició a la contribució econòmica és el factor més restrictiu, amb un 65,8% reticent a aportar, argumentant la responsabilitat de les administracions públiques. Tot i això, el 34,2% disposat a contribuir representa un potencial per a esquemes de cofinançament.
El suport ampli (94,9%) a incrementar recursos públics per a entitats ambientals del tercer sector destaca la importància d’enfortir els models de gestió col·laborativa. En resum, la ciutadania percep els ecosistemes fluvials com a infraestructures ecològiques essencials, en prioritza la conservació i està disposada a involucrar-s’hi, sempre que hi hagi mecanismes de suport institucional clars.
