En les darreres dècades ha crescut l’interès per minimitzar les alteracions d’origen antròpic mitjançant la bioenginyeria o enginyeria del paisatge, una disciplina en què les tècniques utilitzades es basen principalment en l’ús i l’aprofitament de les propietats de materials vius (plantes, esqueixos o fragments) de plantes) en combinació altres materials inerts (pedres o fustes). L‟aplicació d‟aquestes tècniques, alternatives a les clàssiques de l‟enginyeria civil, permet l‟assoliment dels objectius tècnics i estructurals necessaris per resoldre els problemes propis d‟un entorn aportant, a més, beneficis ambientals, estètics i econòmics.
Per tot això, la bioenginyeria ha esdevingut una moderna eina de disseny que és clau en l’aplicació de Solucions Basades a la Natura.
Fluviatilis recull aquesta visió i la integra als seus projectes, planificant i dissenyant les actuacions de conservació i rehabilitació sota aquest prisma. A la Comunitat Valenciana, per exemple, es compta amb un equip multidisciplinari d’enginyers, biòlogues i ambientòlogues, que tracen i seleccionen les SbN més adequades per a la gestió d’EEI i la rehabilitació fluvial segons les necessitats de cada tram fluvial en què s’intervé.
Compromís formatiu: divulgació de les SbN
Amb ànim d’unir el concepte de SbN amb les accions formatives del projecte, Limne va realitzar durant el primer trimestre de 2023 un curs taller de dues jornades teòrico-pràctiques sobre restauració de riberes i estabilització de talussos en àmbit fluvial mitjançant tècniques de bioenginyeria, al que es van realitzar maquetes escala 1:20 de les principals tècniques i, a més, es van posar en pràctica al tram Fluviatilis de Quart de Poblet.
