Després de retirar i triturar la canya s’aplicarà la tècnica de solarització: es tracta d’aplicar una cobertura de plàstic o geomalla que té la funció d’esgotar el rizoma de la canya, evitant els posteriors rebrots. Dins esta màrfega sintètica es disparen les temperatura del substrat edàfic. Així, en dies d’estiu de màxima insolació, baix els plàstics s’arriba a temperatures de fins a 70 graus, que abrasen els rizomes.
La tècnica consistix a col·locar una geomalla de color negre i d’un mínim de 130gr, fixat al substrat amb grapes formades a partir de vares de ferro corrugat de 40 cm de longitud, 20cm d’ample i 8mm de diàmetre.
La cobertura té la funció d’esgotar el rizoma de la canya, evitant els posteriors rebrots, sent un mètode prou eficient per lluitar vers l’invasora. La geomalla es retira un 18 mesos després de la seua col·locació i es faran visites periòdiques per observar l’estat del cobriment i establir mesures correctores, si s’escau.
En haver estat objecte s’una intervenció basada en la solarització, en retirar la geomalla el sòl estarà completament nu. Estes àrees on s’ha aplicat la solarització (rius Sellent, Albaida, Palancia i Turia) seran col·lonitzades progressivament per la vegetació autòctona de ribera que encara hi ha a la zona.
Amb tot, és convenient realitzar algunes plantacions en el marc del projecte de restauració, una actuació que pretén reforçar els marges del riu amb vegetació autòctona procedent del viver de Limne a Quart de Poblet.
Per tal d’apropar els plançons al freàtic i augmentar la supervivència dels exemplars. La capacitat de flexió de les espècies triades és alta, pel que no oferiran resistència hidràulica en cas d’avingudes. Cal remarcar, també, que el fet de plantar-les en agrupacions evitarà problemes d’erosió i farà alentir la velocitat de l’aigua.
