La custòdia del territori és un model de Gestió del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que implica la participació de molts actors: societat civil organitzada, propietaris de terres, ciutadans en general i també empreses privades, mitjançant acords entre les parts per a la gestió compartida de l’espai objecte de conservació i millora.
La custòdia fluvial seria la modalitat de custòdia del territori que s’aplica a ECOSISTEMES FLUVIALS: rius, rierols, rambles, barrancs, llacs, basses, zones humides, estuaris, canals…
Què ens diu la Llei sobre la custòdia?
Segons l’art. 3, de la LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, Custòdia del territori, és el conjunt d’estratègies o tècniques jurídiques mitjançant les quals s’impliquen els propietaris i usuaris del territori en la conservació i ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.
I segons l’art. 72.1 de la mateixa llei, des de les administracions es fomentarà la custòdia del territori mitjançant acords entre entitats de custòdia i propietaris de finques privades o públiques que tinguin per objectiu principal la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
A més, també reconeix a l’Administració General de l’Estat la possibilitat, quan sigui titular de terrenys situats en espais naturals, de desenvolupar acords de cessió total o parcial de la gestió dels mateixos, a entitats de custòdia del Territori.
Les seves peculiaritats…
L’aigua que es troba al medi natural no té propietari, és de domini públic. Això significa que l’administració és la responsable de gestionar els recursos hídrics amb l’objectiu d’evitar les agressions o el mal ús que es pugui fer sobre ells.
A molts països, el límit entre la vegetació terrestre i la de la vegetació ripària marca els límits de la llera, amb fins legals. Als territoris on es desenvolupa Fluviatilis, NO succeeix així i els límits del DPH vénen delimitats pel nivell de les avingudes ordinàries, quedant la plana d’inundació fora de la llera. Aquest fet, de vegades, dificulta la gestió i restauració dels ecosistemes fluvials.
