En primer lloc, volem traslladar el nostre condol i recolzament a totes les persones afectades per la DANA del proppassat 30 d’octubre i per a totes les entitats i col·lectius del territori que contunuen afectades per este episodi extraordinari.
Agraïm, per tant, el suport de la societat civil organitzada i de les persones que l’han prestat a títol individual, en col·laboració amb els servicis d’emergència, generant una resposta d’urgència en esta situació de catàstrofe.
Els dies 29 i 30 d’octubre, les precipitacions acumulades en alguns punts van superar la seua mitjana anual: una estació meteorològica de Turís, per exemple, va rebre 771 l/m² en 24 hores, segons l’AEMET (185 dels quals acumulats en només una hora). Per entendre millor la magnitud d’estes xifres, els registres històrics mostren que la precipitació mitjana anual a Turís és de 475 l/m². Mentrestant, gairebé no plovia a la part baixa de la conca, provocant una falsa sensació de seguretat per a les persones dels municipis més afectats.
A causa d’aquests fets extraordinaris, alguns barrancs que normalment van secs van superar el cabal mitjà del Nil (2.830 m³/s): segons els últims càlculs i models hidràulics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el barranc del Poyo va aconseguir un cabal màxim de més de 3.500 m³/s (l’estació d’aforament va ser destruïda quan va arribar a 2.282 m³/s), molt per sobre del període estadístic assignat d’ocurrència d’un cop cada 500 anys.
Afecció a la seu de Limne
La nostra seu, malgrat estar fora de zona inundable i dels mapes de perillositat per a T100 i T500, també s’ha vist afectada, amb la destrucció completa del magatzem (portes arrencades i material arrossegat pel corrent) o l’entrada de fang a les sales d’exposició i despatxos. El viver de planta autòctona que gestionem també s’ha vist molt afectat, amb la destrucció del vallat perimetral, la desaparició de la caseta i el soterrament de les plantes baix la capa de fang.
Hem començat les tasques d’adequació i manifestem la voluntat de seguir treballant pels nostres rius, reclamant l’espai que els hi pertoca i unes condicions més adequades que passen, necessàriament, per una revisió de l’ús del sòl.
Afeccins sobre els projectes Fluviatilis
Tal i com s’ha comentat adés, la seu de Limne, on es porten a terme moltes activitats formatives del projecte, s’ha vist afectada, de la mateixa manera que el viver creat en el marc del projecte.
Els trams d’actuació del projecte a la Comunitat Valenciana han patit de diferent manera, sent el de Quart de Poblet el més afectat per la riuada.
Planificació urbana
Els mapes d’inundacions i perills són clars: el risc d’inundació augmenta quan el creixement urbà compromet el drenatge natural i, d’altra banda, augmentar la cobertura impermeable redueix la capacitat d’infiltració del terreny. Les conques afectades presenten un alt grau d’impermeabilització i un gran desenvolupament urbanístic dins la plana inundable, que va obstruïr i concentrar el cabal en zones on l’aigua s’hauria de dispersar de manera natural, augmentant la perillositat de la riuada i el seu grau de devastació.
Hem de ser conscients que l’aigua sempre buscarà sempre la seua eixida natural en temps d’inundació i, en un context de canvi climàtic, haurien de sorgir nous models de governança i gestió de l’aigua, respectant la infraestructura blau-verda i donant més espai als rius i barrancs, fent les restriccions necessàries a la plana inundable.
Canvi climàtic
Els experts assenyalen des de fa temps un augment de les crescudes intenses i sobtades dels rius i barrancs mediterranis. L’augment de les anomenades inundacions sobtades o “flash floods” està lligat al canvi climàtic, en un context en què cal esperar riscos creixents. Com hem esmentat adés, alguns dels llocs devastats de la província de València han superat els cabals esperats per a les inundacions dels 100 o 500 anys. En un context de canvi climàtic, sembla clar que estos períodes de retorn estan canviant i cal reajustar-los. El canvi climàtic està alterant els patrons de pluja i ens posa en risc, amb uns patrons de sequeres i les pluges extremes cada cop més freqüents i extrems.
Des de Limne, doncs, fem ferm el nostre compromís de donar suport a totes les iniciatives que contribuisquen a l’adaptació climàtica i a la protecció de les nostres comunitats front a futures amenaces ambientals.
