Dins l’acció A6 del projecte Fluviatilis, Limne duu a terme el control de la canya Arundo donax a Montaverner, Sot de Ferrer, Càrcer i Quart de Poblet. A aquesta coneguda invasora, se sumen aquesta setmana les tasques de control de Xanthium strumarium (= Xanthium italicum), espècie introduïda des d’Amèrica del Nord i que es troba molt estesa per la majoria dels països de clima temperat, presentant un marcat caràcter invasor a la majoria.
A Espanya és una espècie molt comuna a gran part del litoral mediterrani; té presència a totes les províncies i arxipèlags. Es troba tant com a mala herba en cultius de regadiu, com en ambients seminaturals i naturals com ara vores de rius i embassaments amb aigües riques en matèria orgànica, sorres de les platges i vores de camins. La seva presència ha estat confirmada al riu Albaida al seu pas per Montaverner, una de les zones d’actuació de Limne a Fluviatilis.
La seva gestió, derivada dels ingents bancs de llavors que crea, és complexa. A més, és de ràpid creixement, per la qual cosa tendeix a crear masses monoespecífiques i denses en zones naturals o seminaturals, podent alterar l’estructura i la composició de les comunitats autòctones.
Presenta toxicitat: en estadis inicials és tòxica per al bestiar, afectant les fibres i la qualitat de la llana en el cas de les ovelles. Envaeix ambients naturals i seminaturals, però també afecta zones de cultiu, tant agrícoles de regadiu com de secà fresc.
Les accions de control de Xanthium strumarium se centraran en la retirada manual o mecànica de les plantes, assegurar la neteja i desinfecció prèvia de qualsevol tipus de maquinària emprada en les tasques de manteniment i restauració de rius a l’Albaida i, finalment, la posada en marxa d’un programa de seguiment mensual que permeti avaluar la tendència de les poblacions després de la retirada.
Fluviatilis lluita contra les espècies exòtiques invasores
Les espècies exòtiques invasores (EEI) constitueixen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món, circumstància que s’agreuja en hàbitats i ecosistemes especialment vulnerables, com les aigües continentals (Reial Decret 630/2013). Així mateix, la presència d’EEI a les Demarcacions Hidrogràfiques posa en risc el compliment dels objectius mediambientals establerts a l’art. 4 de la Directiva 2000/60/CE (Reial Decret 630/2013). Per tant, la importància de la seva retirada rau en la necessitat d’abordar-ne el control i la gestió, establint un marc cooperatiu entre diferents demarcacions hidrogràfiques, realitzant una selecció i implementació adequada de les metodologies que en permetin el control i el seguiment a través d’un esforç continuat i de manera periòdica durant els anys d’execució del projecte i, a posteriori en el marc dels acords de custòdia ja que és en aquest fet on resideix la importància per obtenir uns bons resultats en la gestió i el control d’aquestes espècies.
